Parcel·les a Teruel - compra, ven o lloga fàcilment

On comprar terrenys a Terol

El preu del sòl urbà de Terol és dels més baixos d'Espanya i d'Aragó. A més, els pobles més petits són els que han registrat més transaccions.

Les poblacions amb els terrenys més barats en venda a Terol són Mont-roig de Tastavins, Pena-roja de Tastavins, Beseit i la Torre del Comte. El sòl urbanitzable té un preu semblant al de l'àrea urbana, ja que s'agrupa als mateixos llocs. D'altra banda, el sòl rústic en venda desperta un interès creixent, perquè els inversors perceben la terra com a valor refugi i han entrat al mercat nous actors: els fons d'inversió. Cal destacar que les parcel·les de més valor de la província es troben a Monterde de Albarracín, Formiche Alto i Terol.

Terol existeix

La província de Terol és al sud d'Aragó. Té una de les densitats de població més baixes del país, amb 134.176 habitants, i és la més petita de les províncies aragoneses, amb 14.809 km². Una quarta part dels habitants viu a la capital, cosa que implica una despoblació considerable a la resta de municipis, molts dels quals no superen els 100 veïns.

L'economia de Terol es basa en l'agricultura, els serveis (concretament el turisme), la construcció, l'energia i la indústria (principalment agroalimentària).

Una superfície forestal d'altura

El relleu, principalment muntanyós, i l'altitud (més del 60% de la superfície es troba per sobre dels 1.000 metres) donen lloc a diferents microclimes mediterranis segons la zona: de muntanya (amb precipitacions, temperatures sota zero a l'hivern i estius suaus) i continental (amb més precipitacions a la tardor i la primavera, que es redueixen la resta de l'any).

Aquestes característiques fan que al voltant del 25% de la superfície sigui forestal arbrada (sobretot coníferes, especialment pins). D'altra banda, les pastures ocupen bona part de la resta i el 30% són terres de conreu, que aprofiten les hortes dels rius per al regadiu.

En algunes comarques s'ha creat una indústria forestal, en què destaquen el conreu de la tòfona, l'agroramaderia i la producció de fusta i mobles.

Una agricultura de secà i de qualitat certificada

El sector agroramader té un pes molt important a la província. L'agricultura familiar està en retrocés i l'administració aposta per l'agricultura corporativa, més innovadora i tecnificada.

L'altitud dificulta la producció agrícola i la major part de la superfície conreable es dedica al secà. Al voltant del 20% es destina als cereals, tant de secà com de regadiu: blat, sègol, ordi i civada, tot i que predominen els dos últims. També es fan conreus ecològics, que són més rendibles perquè solen tenir un preu més alt. Actualment s'estan provant altres conreus per estudiar-ne la viabilitat, com el càrtam, el triticale o el festuc.

El tipus de sòl i el clima afavoreixen el creixement de la tòfona negra a Sarrión, excel·lent i molt demandada arreu del món. Això ha provocat una febre pels terrenys rústics a Terol (situats als voltants de la localitat), molt més cotitzats que els de la resta de la província i destinats al conreu d'aquest preuat manjar.

Terol té més de 30 molins d'oli i una gran densitat d'oliveres que produeixen tones d'oli, el caràcter del qual ha donat lloc a la D.O. Oli del Baix Aragó.

També destaca la Denominació d'Origen Préssec de Calanda, que es conrea en aquesta mateixa zona, amb una tradició centenària que ha evolucionat amb l'embossament dels fruits per aconseguir-ne la qualitat idònia.

Una ramaderia de primera

La ramaderia té un pes important en l'economia de Terol. La porcina representa més del 40% de la producció final i el 25% de la de la comunitat autònoma. Gran part de les granges es troben al Baix Aragó i al Jiloca. Per la qualitat dels seus productes s'han aconseguit la I.G.P. Cerdo de Teruel i la D.O. Jamón de Teruel.

També és coneguda l'ovella de raça ojinegra, autòctona de Terol i adaptada a la muntanya, que es destina principalment a la producció de carn (ternasco de Aragón).

Una indústria renovable

Els orígens de la indústria en aquesta regió neixen amb la mineria (principalment de carbó) durant el segle passat. Actualment només continua, de manera reduïda, l'extracció d'argiles.

L'energia tèrmica i elèctrica ha estat un clar exponent d'aquestes terres fins fa ben poc. Avui dia, les renovables han pres el relleu amb la creació de grans parcs eòlics i fotovoltaics.

La manca d'infraestructures modernes ha impedit que Terol tingués un desenvolupament industrial potent i equilibrat. Tot i així, la província ha aconseguit articular més de seixanta polígons industrials, amb una superfície industrial de 15.000.000 m². Els més importants se situen al voltant de la capital, al Baix Aragó i al corredor del riu Jiloca. Entre les seves principals plataformes hi ha el parc logístic i industrial de Terol (PLATEA), la zona aeroportuària de Terol (PLATA), el polígon La Paz, el viver d'empreses del CEEI Aragón i el parc tecnològic Motorland Aragón.

A banda de la indústria agroalimentària, també hi ha activitat en el cuir, el tèxtil, els productes ceràmics i la mineria no metàl·lica.

Terol, província de pobles amb encant

Un altre dels sectors que generen més beneficis per a la regió és el turisme. Gràcies a la seva riquesa natural, gastronòmica i cultural, atrau turistes que busquen tranquil·litat i connectar amb la natura i el món rural. A més, compta amb diversos destins d'aventura i de neu, com les estacions de Javalambre i Valdelinares, el parc temàtic Dinópolis o Motorland Aragón, a Alcanyís.

En definitiva, tot i ser una de les províncies més despoblades d'Espanya, ofereix una alternativa a qui aposti per una vida més rural i tranquil·la, en un lloc amb interessants oportunitats d'inversió gràcies al seu baix cost.